Borja Penalba Concerts Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet i Borja Penalba presenten disc al festival Barnasants

Tornar a veure músics passant-s’ho bé damunt d’un escenari és un goig difícil de descriure. Ahir a la vesprada Maria del Mar Bonet i Borja Penalba ens van emocionar a tots dins del festival Barnasants, amb la presentació d’un nou disc al Teatre de la Joventut, presentant un compendi de temes nous i cançons velles adaptades, enregistrades en directe al Teatre Micalet de València.

Així és com ens van presentar un concert ple d’emocions, tractant temes tan propis com l’amor, la família o la mort, sense deixar de costat la forta càrrega ideològica amb lletres a favor de la llibertat i en contra de l’odi.

Un espectacle on els accents valencià i mallorquí s’interrelacionen a la perfecció, fent referència a poetes nascuts des d’Alcoi a Sabadell, passant per Eivissa, Burjassot, Vilassar de Mar, València, Mallorca i Barcelona.

Del concert destacaria l’ambient festiu que ens transmetien els quatre músics. La veu i l’alegria de la cantant mallorquina, en tot moment en sintonia amb la veu del cantautor i guitarrista valencià, així com el ritme de Toni Cuenca al contrabaix i Antonio Sánchez a la percussió que deixava entre bocabadat i amb ganes d’alçar-te de la cadira i començar a ballar.

Dels temes tocats al concert destacaria el poema Podries, escrita per la poetessa Joana Raspall, i amb la inesperada col·laboració del madrileny Juan Valderrama. També destacaria la cançó Què volen aquesta gent? per la forta càrrega emotiva que va motivar, i Horabaixa post el sol/Cançó de bressol per la fusió d’accents mallorquí i valencià que transmetia uns vincles culturals d’allò més forts. Tant va agradar el concert que van haver de tocar fins a 3 BIS!

Fou un concert acústic condicionat per les mesures de seguretat aplicades per la COVID-19. Tanmateix, això no va impedir que ho passarem d’allò més bé! Si deixeu extraure dos reflexions, us diria que la sensació que vaig tindre és que la cultura és segura, i la promoció de la cultura segura va de la mà amb la promoció de les ganes de viure i del nostre creixement com a societat. La segona reflexió que us faria és d’esperança, doncs les ganes de concerts i festivals estan presents a diari. Si treballem junts, podem buscar alternatives per doblegar la pandèmia i poder continuar amb les nostres vides.

Per acabar, us deixo la lletra del poema Podries de Joana Raspall, espero que el disfruteu!

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: