Boikot és el meu grup preferit i el que més escolto des que els vaig conéixer a principis dels 2000. No ho recorde exactament, però si com els vaig descobrir. Anava a l’institut, un centre menut de poble on totes i tots ens coneixem. Va ser un professor que ens portava en cotxe mentre sonava la seua versió de Hasta siempre. Des d’aquell moment he sentit Boikot en casset, CD, MP3, en les plataformes digitals i els he vist en directe.
Saps quan estàs dues hores per a triar una pel·lícula i la que poses no et convenç? Amb la música no em passe. Davant del dubte, poso Boikot. Mentrestant, seguisc investigant per l’Spotify.
El grup fa més de 30 anys que està en actiu, des de 1987. És un grup enèrgic, amb molta consciència social i les idees clares. A més, ho expressen a la perfecció en les cançons. Les seues lletres tenen una gran càrrega política i el seu so, molta ràbia. Això unit, en mi genera la idea i la motivació que el camí cap a una societat igualitària. Un bon exemple és el seu últim tema Alma guerrera, ni una menos amb la col·laboració de moltes artistes.
Hablarán las calles també ho és.
Durant tots estos anys de trajectòria, són 13 discs i desenes de temes que porten Boikot a ser un dels grups de referència. No sabria quina cançó triar entre totes les que han tret. Kualquier día o Inés són, potser, les més conegudes, però la seua discografia paeix infinita. Esperem que ho siga. Són dels àlbums Tus problemas crecen de l’any 2004 la primera i De espaldas al mundo del 2002 la segona.
Com es féu una idea en els vídeos, els directes del grup són genials. Omplen l’escenari amb molta gent i un soroll atronador. El públic els acompanya. A hores d’ara, trobe a faltar aquesta sensació d’estar en un concert. Tornarem! A més, actualment explicaria la meua experiència en I Wanna Punk.
Aquesta és sols una mostra de Boikot. Al blog seguirem l’actualitat del grup i, segur, que en parlarem en més ocasions.
I Wanna Punk 