“Vam dir 2021” apareixia en les publicacions a les xarxes socials de ZOO l’1 de gener. Aquest dia anunciaven la seua tornada i mostraven les primeres imatges del tercer disc, Llepolies.
Aquest el van publicar el 26 de març i és un àlbum al qual el grup li ha dedicat temps i s’ha encarregat de totes les parts del procés de creació, no sols de la part musical. El disseny, gravació, producció, postproducció, marxandatge, etc. han estat a càrrec de la banda que ha treballat amb persones de confiança i empreses de proximitat.
Cal recordar que ZOO POSSE va nàixer l’any 2014 amb un estil propi que mescla el rap i la música electrònica amb sonoritats mediterrànies i lletres de contingut social i polític. Llepolies guarda l’essència dels inicis, però s’ha construït amb més paciència, més cura. Així, les referències a problemes socials continuen, però més camuflades entre les ironies, símils i metàfores de les noves lletres. També han arriscat més i s’han atrevit amb nous ritmes fora del que ens tenien acostumats.
Un total de 12 temes formen Llepolies. Un disc complet on és impossible triar una sola cançó.
Ei
Introducció al disc. Volen transmetre quant els ha costat fer un disc treballat, pensat i on diuen el que volen sense la pressió de la indústria musical. Tot això només es pot aconseguir fent el “funambulista”.
Avant
Referència a l’expressió castellonenca i avant, utilitzada sempre al final de cada conversa. I és que davant de la repressió i un sistema que cada volta ens ho posa més difícil, només queda que mirar avant. També parla sobre violències: sobretot la violència masclista i la violència que el sistema exerceix sobre la joventut. Una espècie d’ok boomer valencià.
Tir al ninot
Col·laboració amb JazzWoman. Cançó que recorda a l’estil clàssic de ZOO, amb una lletra enèrgica que posa de manifest la lluita de classes i com l’accentuació de la diferència entre aquestes cansa el poble, de qui ja se sent la remor.
Sereno
Col·laboració amb SFDK. Homenatge a la figura del sereno, eixa persona a qui hom acudia en confiança quan tenia un problema i no podia entrar a casa. Amb això es crea l’al·legoria amb les persones que estan sempre, donant importància a la creació de vincles que enfortixen a cada un dels components d’una comunitat. Aprofita així per a posar en valor l’amor i el suport mutu com a eines que ens ajuden a créixer.
Llepolies
Cançó insígnia que li dóna nom al disc. L’alliberament sexual com a revolució contra la clàssica modèstia, i tot visualment entretingut i temptador a un videoclip d’allò més divertit. Podríem dir que ZOO POSSE ens invita a tocar-nos, llepar-nos i sentir-nos com a forma de vida. Potser la situació de pandèmia ens limita ara mateix, però com va dir Panxo a una entrevista per a Vilaweb: “alguns experts diuen que quan això acabe vindrà una època de molt desenfrenament i alliberament sexual. Nosaltres hem posat ací la cançó per si pot ajudar que passe”.
Deixa’m que caiga
Veu a eixes persones que patim en algun moment problemes de salut mental. I és que, tot i no ser infreqüent, continua greument estigmatitzada. Balada trista, sobre com no només has d’afrontar la malaltia, sinó que la mateixa societat et posa la cameta i fa més difícil viure.
La del futbol
Referència al futbol com a opi del poble i més, ja que no és més que l’espill del sistema capitalista i monàrquic que vivim. Així, s’acaba convertint en una crítica a un sistema que ofega i a una monarquia caducada.
Diània
Poema amb la col·laboració de Josep Piera qui va escriure el poema La Drova. És un cant a esta terra que tant estimem, amb referències històriques i orogràfiques que ens explica d’allò més bé @Clara_Ferre_ a un fil a Twitter.
Interludi i La dels Beatles
Tiren de refranyer valencià per fer crítica a la fal·làcia de la meritocràcia, i és “que el que fa tot el que pot mai no està obligat a més”.
Tobogan
Una mostra del contrast de ritmes que té el disc, que d’alguna manera ens recorda a Orxata Sound System. Això sí, ens fa sentir més feliços que eixos rics gorts que ningú els fa comboi amb un tobogan.
Cançó pòstuma
Preciós tema, reflexiu i atent a la forma que tenim d’afrontar projectes. O el que és el mateix, de tindre projectes que ens facen sentir vius. I és que vida hi ha una, i no podem fer més que gaudir-la.
Llepolies queda ja com un disc que escoltarem pels segles dels segles. Ara ens falta escoltar les noves cançons en directe. Ens veiem al concert de Barcelona junt amb JazzWoman al Telecogresca el pròxim 10 d’abril.
I Wanna Punk 