Potser no era el millor cap de setmana per a anar de festival. Els planetes s’alineaven en contra de la Telecogresca 2021 dels dies 9 i 10 d’abril a Barcelona. Ja estava previst que aquesta edició seria atípica. Escenaris separats, distància entre taules i prohibició d’alçar-se de la cadira entre altres mesures per a estar de concert en pandèmia. A més, la pluja i el fred se sumaven a l’enduriment de les restriccions enfront de la COVID-19 a Catalunya i posar totes les traves possibles a aquest esdeveniment universitari amb més de 40 anys d’història. Tot i això, una valenta organització va treballar tot el possible i celebrar pràcticament el 100% del cartell programat al Parc del Fòrum.
Lágrimas de Sangre, Los Chicos del Maíz, Roba Estesa, El Pony Pisador, Miquel del Roig, Lo Puto Cat, La Fúmiga, The Tyets i el concert que nosaltres vam triar; JazzWoman i ZOO, tocaven en aquesta Telecogresca. Així, patir un poc de fred va pagar la pena per a disfrutar de la tornada del monet als escenaris i una magnífica prèvia amb la lleona. Dos grups del País Valencià amb nous discs estàven a Barcelona disposats a conquerir al públic, i així va ser.
Primer va actuar JazzWoman junt amb les veus d’AGS, Eryfukkssia i el dj. Fran Cobrerizo. El concert va començar amb un públic tímid que anava creixent a mesura que avançaven les cançons. A poc a poc es va contagiar de l’energia que desprenia el grup que acababa de guanyar el premi al millor disc de música urbana 2020 de la revista Enderrock amb Maléfica. El ritme de l’actuació accelerava en cada cançó. Des de Como yo es va passar per Cortándome las alas, Suavemente i Llámame per a finalitzar amb Xe quin fàstic, Amor i amistat. JazzWoman es va despedir amb Cançons d’ofrena ja amb el recinte ple, l’ambient festiu i les ganes de gaudir més encara. Una cançó de ZOO per a donar-los pas.
El pati de butaques s’havia omplit. El públic es veia ansiós de sentir el nou directe i disfrutar-lo. Havia de ser de manera mesurada. Ja sabeu, això que estem en pandèmia. L’organització pregava per l’autocontrol del públic en tot moment. Molta paciència van tindre ja des de la primera actuació.
Avant engegava el segon concert. La presentació del disc va comptar amb els nous temes i els imprescindibles de ZOO POSSE. No vam trobar res a faltar. Escoltàvem per primera vegada en directe Diània, Llepolies o Sereno. També Tir al ninot en col·laboració amb JazzWoman, ja que estava allí. Espectacular. I quedava la millor part. De tant en tant, Vull, Estiu, Ventiladors, Corbelles o Impresentables, ens recorden com s’han fet grans. Esbarzers també va sonar i no va faltar cap Tobogan.
Els núvols van tapar el sol, corria una brisa gelada i la COVID-19 continua limitant-ho tot. Però recordarem la vesprada del 10 d’abril a Barcelona. JazzWoman i ZOO van clavar la seua bandera la Telecogresca i van demostrar perquè s’havia penjat el cartell de sold-out des de feia mesos. Queda pendent gaudir d’aquestes actuacions de peu, ben apegats i amb totes les bandes juntes en un escenari. Veurem quan serà. Sabem que serà.
I Wanna Punk 