Actualitat Vaire

La reflexió de Vaire amb Introspecció

Quan pense en grups de hard rock i heavy metal em venen al cap bandes conegudes arreu del món com AC/DC, Deep Purple o Guns N’ Roses. Però no cal anar tan lluny per a trobar música potent. En tenim ací, al mateix País Valencià.

Fa poc, vaig sentir parlar de Vaire. Un grup amb un ritme dur, riffs estridents i melodies treballades. El formen quatre joves de la Marina Alta i l’Alcoià  que s’han ajuntat per a donar molta canya. Sergi Ribes al baix, la guitarra de Christian Collado, la bateria de Josep Puigcerver ‘Puxi’, encara que no sé si tinc tanta confiança, i la veu de David Nadal han publicat el seu disc debut, Introspecció. Un treball que conta “un viatge pel món de les emocions des del pitjor moment d’una persona fins a la seua alliberació”, explica la banda en les xarxes socials.

Qualsevol persona, o tota la societat, es veu reflectida en aquest treball de Vaire. Des dels primers moments d’angoixa a causa d’un fort canvi. Passant per un camí de destrucció sense pensar en les conseqüències. Un punt d’inflexió i intent de reacció per a revertir la situació. L’Autodestrucció final per no tindre la capacitat de canviar.

El teu niu

L’inici innocent que mostra la felicitat, encara que a la llarga no és bo. Com el consumisme extrem, el qual genera una sensació agradable quan ens arriben els paquets a casa. També sabem que els productes són de poca durada, provoca un augment dels fems i es produeixen en llocs on les condicions del treball són més que precàries. Comprem igual.

Adrenalina

Es converteix en addicció. Vivim al dia. Necessitem alguna cosa, o millor dit, la volem. La comprem. No pensem més enllà de l’acció de consumir. El muntó de merda és cada vegada més gran.

Odissees

El món ha col·lapsat. Recordem altres temps passats on la vida era diferent. Tot era camp. Podríem canviar i tornar a aquella època, però seguim en la mateixa direcció.

Vodoo

Continuem el camí que vam iniciar i la bola es fa més gran. Cada dia s’accentua la diferència de classes i generem més residus. Tanquem els ulls.

Espurnes de l’ocàs

Punt d’inflexió. S’apaga la llum, però queda una espurna d’esperança de revertir la situació. “Aquells malsons no tornaran, per fi tots cremaran, les feres dansaran”.

Agonies d’un poeta

És el moment. Ara sí. “Pensa, reseteja, que la teua vida cara al mòbil no fa enveja”. És possible una revolució i canvi de societat que no es base en el consum de productes innecessaris i postureig.

Autodestrucció

Hi ha marxa enrere? No. Hem fet tard. Les multinacionals i la contaminació s’han apoderat del món. Ens queda esperar que l’oceà ho inunde tot. Ens quedem mirant com tot es crema al nostre voltant.

Sons estridents, cants guturals i una bateria molt potent estan presents al llarg de tot el disc per a acompanyar les emocions que descriuen. Un treball que invita a la reflexió sobre el camí que seguim com a societat i si estem a temps de canviar el futur del planeta.

Sols és una interpretació. Dins de cada cançó hi ha moltes més. Aquesta m’ha paregut molt interessant en combinació amb el so de Vaire, que us anime a sentir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: