15 anys de revoltes s’anunciaven en l’edició del Feslloc que es preparava per a aquest 2021. El que es defineix com el festival transformador del País Valencià que se celebra ininterrompudament des del 2007, va acollir alguns dels conjunts i solistes més coneguts d’aquest territori per oferir dos dies de concerts sota la màgia del capvespre a Benlloc.
Feslloc ja tenia una organització previnguda i conscient dels riscos a què s’enfronta un esdeveniment massiu en els temps de la COVID-19. Així, el festival comptava amb un aforament molt menor que aquell que permeten les autoritats sanitàries i algunes normes pròpies per a evitar els contagis per a gaudir de la millor música en directe. D’aquesta manera, no va haver-hi ni llargues cues, ni aglomeracions per accedir al recinte. Una vegada dins, taules preparades per a 10 persones esperaven al públic que estava com a qualsevol terrassa d’un establiment hostaler.
Black Fang va iniciar el festival amb el seu rap. A continuació, la veu d’Anna Millo amb The Dance Crashers i tots els seus instruments emocionaven als i les assistents amb el seu ska-jazz abans d’un dels concerts més esperats de la vesprada. Xavi Sarrià, junt amb Clàudia Key Day i la resta de la banda oferien una part de l’espectacle No s’apaguen les estreles que es va estrenar fa pocs mesos. Els festivals tenen això, un temps molt limitat per a cada grup. El Diluvi ja es trobava el cel fosc a l’hora d’iniciar l’actuació, posava el seu punt folk i es sincronitzava amb el públic en Misèria i amor. Malparlat era l’últim en actuar en aquesta jornada. El raper va oferir el seu tema sobre la Taronja. També Quan estem junts amb la col·laboració de Pepa Cases, cantant i presentadora del programa d’À Punt, Trau la llengua.
El dissabte es va encetar amb la veu de Jonatan Penalba. El festival continuava amb l’actuació de Feliu Ventura, que ens feia la Convocatòria per lluitar pel que creiem. De seguit, la veu d’Alba Terol, junt amb la resta de la banda Tito Pontet, animaven una mica més el públic i incitaven a ballar cúmbies, mambo i reggae. Llavors el públic va embogir amb l’arribada de l’actuació més esperada. Els de ZOO es van mostrar enèrgics i reivindicatius, i el públic els ho va agrair donant-ho tot, això sí, des de la cadira. A més, van tornar a demostrar com Esbarzers s’ha convertit en un himne al País Valencià. La cloenda del festival arribava de la mà de les Maluks, que tornaven al festival on van debutar dos anys més tard, però ara amb un rodatge més marcat i presentant el seu nou disc Som i vibrem.
Un festival de música en mode relax que evidència les ganes de recuperar el format original. El Feslloc va ser un èxit igualment amb una elevada entrada el divendres i el cartell de sold out el dissabte. Ha sigut la segona edició amb la normativa COVID i el públic apegat a una cadira. Esperem que siga l’última i que la del 2022 permeta més gent, més grups i veure l’alba des de l’antic camp de futbol de Benlloc.
I Wanna Punk 