Porto setmanes flipant amb el nou disc de Mafalda. Per no dir un mes. Les infelices, com diu la formació en la seua biografia d’Spotify, “és una oda a la generació maleïda”. Generació amb la qual m’identifique. Aquella que va arribar a la majoria d’edat en la Champions League de l’economia i li esclaten totes les crisis, seguides, una darrere de l’altra. Una precarietat sense final.
Tot això es veu reflectit, sobretot, en la trilogia de singles del disc i que li donen inici. Les infelices, Cura sana i Tanto he pensado conten la història duna xica i sa mare amb les situacions que travessen. Dues vides marcades pels canvis al món en els últims 40 anys.
Però Mafalda no s’han quedat sols amb aquesta generació. Missatges reivindicatius i anàlisi de problemes, molts d’ells històrics, completen aquest treball d’11 temes que finalitzen amb una descripció del 2020. Tot això, ajudat pel característic rock que practiquen, capaces d’abraçar els oïts amb les veus més dolces i trencar-los amb molta potència instrumental.
Les infelices
Part 1. Una xica i sa mare discuteixen. La primera fuig corrents fins a arribar a una falsa on descobreix els records de la segona amb el seu vestit de boda. A partir d’aquest moment, s’adona dels problemes que ha tingut la seua mare fins al moment.
Cura sana
Part 2. Veiem el dia de la boda. Un dia que li desperta una discussió sobre seguir amb una vida que li imposen o que algú la salve. El dia empitjora en cada moment fins que decideix eixir d’allà. Canviar la vida que hauria de seguir segons la societat que l’envolta.
Tanto he pensado
Part 3. Està embarassada. Decideix tancar amb tot el que li ha passat i començar una nova vida junt amb la família que vindrà. Els problemes continuaran sempre, però és millor afrontar-los juntes.
Fosa 111
La Guerra Civil Espanyola encara està molt present en la societat actual. Amb Fosa 111, Mafalda demanen reparació i justícia “de las miles de personas enterradas sin memoria” i a les seues famílies.
Haw haw!
La banda encara té esperança en la societat. De “cambiar lo que está mal”. Deixar l’egoisme sobre el qual se sustenta el sistema actual i “volver a comenzar cuidando a los demás”.
Como me han enseñado
Les infelices és un disc que tracta molts temes d’actualitat i Como me han enseñado defineix l’altra vida que mostrem en xarxes socials. Un món idíl·lic, de somnis i aparences. Una vida de vacances permanents. Una realitat lluny de la realitat.
Todo el rato
Un tema dedicat a les amistats i persones volgudes. Si alguna cosa ens ha ensenyat el confinament de la pandèmia és que no volem estar soles. Eixes persones que sempre estan ahí, “os quiero todo el rato”.
Aunque reviente
Hi ha gent que és sempre optimista i positiva? Sempre? Segurament les persones que es mostren així en tot moment, en alguns fingeixen. Aunque reviente parla d’expressar i compartir també els baixos estats d’ànim abans d’explotar.
Los chicos no lloran
Mafalda continuen el disc amb l’expressió de sentiments. En aquest cas dels estereotips masculins que diuen que Los chicos no lloran. Els sentiments es guarden i no s’expressen. A més, són pessimistes a què canvie la tendència quan diuen que “los chicos no lloran, ni van a llorar”.
Modo aleatorio
La música i tots els seus estils necessitaven Modo aleatorio. La música forma part del dia a dia de totes. Cadascú tria l’estil que li agrada i li representa. Pot ser un o més. “La música es libre” diu aquest tema i ens fa lliures.
2020
2020 és una descripció d’aquest any marcat per l’inici de la pandèmia de la COVID-19 i el confinament domiciliari més estricte. El 14 de març va començar un malson que ha fet perdre un any de vida a tothom.
Després de sentir el disc sencer, diverses vegades, no sé quina és la generació maleïda. Totes han passat dificultats, sobretot les classes socials més pobres. Al final, el sistema classista, en el qual vivim, marca qui passa més problemes.
I Wanna Punk 