Finalitza l’any 2021. L’any que a vist l’inici d’I Wanna Punk amb un grapat de nous àlbums, concerts i festivals, tot i viure enmig d’una pandèmia. Així, és el moment de mirar enrere i valorar tot el que ha passat durant aquest temps. Musicalment, així ho va fer Spotify amb el wrapped 2021 on li mostra, a cadascú, un resum d’allò què més ha sentit.
En el meu cas, ja és la segona vegada que l’aplicació em diu que escolte ‘música catalana’. Un gènere musical que no entenc massa bé. Que no compartisc si entenem que són categories que contenen músiques amb un nombre remarcable i suficient de similituds com diu la definició de la Viquipèdia. Similituds de diferents tipus i que tenen a veure amb comportaments i pràctiques musicals. Per tant, sols una característica comuna, com és la llengua, és prou per a definir un gènere? Jo crec que no.
Fa uns dies es van entregar els premis Carles Santos 2021 de la música valenciana, del País Valencià. Així, es reconeixen els millors discs de pop, rock, cançó d’autor, música urbana o de jazz entre altres amb nominacions de grups que canten tant en castellà com en català. En les últimes setmanes també es van atorgar els Premis Ovidi, estos sí, a la música en valencià. Doncs les categories són molt semblants a l’anterior. Pop, rock, hip-hop i electrònica, folk i mestissatge. Gèneres més reconeixibles que ‘música catalana’ i que mostren la riquesa d’estils que té la música en la nostra llengua.
D’altra banda, si seguim el criteri que mostra la plataforma musical, Samantha ha publicat Espere que tornes en dos estils diferents. Com marca aquest estil, l’Spotify emmarca les dues versions en diferents categories, tot i tindre solament una diferència. La llengua.
Des dels primers cantautors com Ovidi Montllor i folklore d’Al Tall. Passant pels temps de l’ska-punk d’Obrint Pas i la Gossa Sorda. Hem arribat fins a l’actual música urbana de ZOO POSSE o Cactus, el rap de Pupil·les i el mestissatge de Maluks, entre molts altres grups. La música del territori valencià ha experimentat canvis i ha evolucionat cap a un ample ventall d’estils.
D’aquesta manera, torno als premis Carles Santos per a recuperar les paraules de Panxo, líder de ZOO, sobre aquest tema. En pujar a recollir un dels premis què els atorgaren, el cantant comentava que “la música en valencià és una etiqueta que, a mi almenys, fa un temps no m’agradava fer-la servir” per raons com les exposades en els paràgrafs anteriors i perquè existeixen llocs on està censurada, com Montanejos. La música en valencià és cada vegada més variada. Cada dia naixen grups amb estils diferents i noves músiques noves amb lletres en valencià. Sobre el que Panxo conclou que “crec que hem de començar a presumir del que estem aconseguint”. La música catalana no és un estil en si mateix, però cal defensar-la, així com a les persones que l’enriqueixen cada dia. La varietat de grups i artistes que componen en aquest idioma és un tret més de la riquesa de la llengua que tenim.
I Wanna Punk 