JazzWoman segueix un ritme creatiu trepidant i publica Atlantis, el seu tercer disc. Ja fa dos anys de Maléfica i quatre de Bagheera. Ara, esta loca valenciana, com es defineix en els agraïments del disc, deixa els personatges de Disney per a submergir-se en l’oceà com a Aquagirl, reina del hip-hop a la Mediterrània.
Aquest nou treball segueix una de les principals característiques que defineixen a la música de JazzWoman. Està plagat de col·laboracions i d’allò més variades. Les veus de Pep Gimeno ‘Botifarrra’, Awakate, MCKEA, Elane, Hugo X, AGS, Nicky Shard, Lil Dami i Nativa apareixen en la meitat dels 12 temes que el componen.
Atlantis és un disc que fomenta l’amistat i el bon rotllo. La festa està assegurada amb JazzWoman i la seua colla de col·legues. Amb Lil Dami“muntem la party on siga” perquè Anem a tot. Junt amb Nativa ens prepara per a l’estiu i els ritmes urbans més ballables, encara que també hi ha espai per a Un drama i la denúncia social.
La selva
La crítica a la societat actual arriba amb el primer tema del disc. Actualment, impera la llei del més fort, la llei de La selva on el poder cau en els il·luminats. La cançó encara dona un xicotet raig d’esperança amb el vers “l’Atlantis no ha mort i tornarà a brillar”. Cal recordar que a l’illa perduda de l’Atlàntida vivia una civilització molt avançada als seus temps amb lleis que promovien l’ajuda mútua i prendre decisions per consens.
Un drama
Realment, la lletra d’esta cançó no conté Un drama i fa referència a l’amistat. Al llarg de les estrofes, una amiga li dóna forces a l’altra que ha finalitzat una relació afectuosa. L’amistat és un tema recurrent al treball de JazzWoman i està molt present en tot el disc.
Més de les dotze
Més de les dotze és una crítica a l’amor de conte com el de la Ventafocs. La riquesa i les “coses materials” no són importants. El que realment val és “valorar lo que tens al teu costat”. També fa al·lusió al carpe diem i aprofitar el temps i la passió que suposa i disfrutar d’allò més senzill com “sopar a la fresca, el vent de la platja, l’olor a sal”.
Rosas por capullo
JazzWoman es caracteritza també per ser clara. Moltes voltes, s’utilitzen metàfores, el·lipsis o altres recursos literaris per tractar els temes de manera indirecta. Rosas por capullo és una cançó que utilitza un llenguatge bastant directe i, encara que també utilitza estos recursos, explica una situació amb què no està d’acord de sense romanços.
Ansietat
El títol és bastant descriptiu del contingut dels seus versos. Junt amb Pep Gimeno ‘Botiffarra’, Ansietat descriu eixe estat d’intranquil·litat, pensaments negatius i contradiccions que provoca aquest sentiment.
Alma envenená
Awakate col·labora en aquest tema sobre les relacions tòxiques amb “el alma envenená”. Al llarg de tota la cançó parla de situacions de manipulació d’una persona i allò que fa sentir a l’altra.
Dale carpeta
L’autora continua amb la temàtica de les relacions de parella i, en este tema, en posar-li fi. I no sols això. En totes les estrofes de la cançó dóna arguments per a enviar a fer la mà a “un personatge eixit de La Que Se Avecina”.
Hacendaño
Hacendaño és l’exemple més clar de la consciència de classe de JazzWoman. Defensa l’horta i la gent que la treballa enfront de qui fa negoci malvenent els seus productes. És bastant evident, el títol de la cançó és un joc de paraules amb la marca blanca d’una coneguda cadena de supermercats.
El dorado
JazzWoman, MCKEA i Elane expliquen el joc dels diners sense passar pel show de Monleón. “Welcome to the money game” repeteix al llarg dels versos d’aquesta cançó crítica amb el sistema capitalista i de creixement constant. La lletra fa notar les diferències de classe i com els diners li atorguen poder a unes persones sobre les altres.
Ells són amb mi
El bon rotllo apareix en el tram final del disc junt amb un munt de penya. Hugo, Nicky Shard i AGS col·laboren en aquest tema. Després de descriure la merda d’aquest món durant nou temes. Apareix l’esperança. La salvació està en les amistats i la família perquè Ells són amb mi.
Anem a tot
Les ganes de festa i passar-ho bé continuen. Amb l’ajuda de Lil Dami, JazzWoman aconsella separar-se i oblidar “qui xafa la resta”, ja que “no té res de bona persona”, muntar “la party on siga” i disfrutar.
Cuando viene el calor
La Jazz tanca el disc junt amb Nativa per a reivindicar els seus estils i la fusió d’ambdós. Aquestos, encara que diferents, tenen similituds amb un origen de barri obrer. Cuando viene el calor anima a recordar sempre l’origen i identitat de cadascú per a trencar els murs que generen desigualtats.
En el seu conjunt, Atlantis és una reivindicació per a formar una societat més igualitària que l’actual. Al llarg dels 12 temes descriu diferents problemes que genera el sistema d’avui i aporta l’esperança de canviar-lo amb la lluita col·lectiva.
I Wanna Punk 